Com el rovell de l'ou que esclata per la tela,
el groc reivindica i clama la seva llibertat,
està tancat dins la closca opressiva i crida,
amb angoixa generada per la desídia malèvola.
Com el groc d'una rosa olorosa d'estiu arduós,
el groc expressa dolçament sense agressió,
allò que en paraules només seria un plor
una súplica, una interpel·lació a la justícia.
Amb aquest color expressem el nostre dol,
el nostre sentir reivindicatiu i dolgut per
la injustícia dels repressors que es vengen.
D'un groc que no calla allò que un poble és:
or i argent fet d'amor i esperança eterna
que no defalleix amb temps ni aires contraris.
Adela Filbà
Mataró 15 de juny 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada