LA
MEVA PETITA VEREMA
Foto: Adela Filbà
Més de nou quilos
ha fet la parra...,
com
s’ha expandit i procreat el cep
que de tres, només
ell ha sobreviscut...
Dolç i amb un toc
àcid el gra,
del color daurat amb
tons de verd,
rodó i menudet com
una perla gran
i desgranat per no
asfixiar-se massa.
Ja no trepitjo raïm
com de menuda
però si n’agafo
ara de gran com abans,
no tant, no tinc pas
una vinya com l'avi...,
només una parra que
reviscola alegre
entre el cirerer i
el pitòspor protector
i que dóna (dona)
ombra al cotxe i bona flaire
amb la seva florida
primaveral.
Des dels fenicis que
ens el portaren
a Europa i amb
davallades per la
fil·loxera,
s'escampen arreu amb joia
i exaltació pels
amants del vi i per a mi,
delectar-me de cada
gra un per un amb delit
i satisfacció de
poder menjar quelcom meu
i adonar-me que és
sàpid i amb riquesa nutritiva.
Adela Filbà
Mataró 30 d’agost
2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada