LES PRIMERES AVELLANES
Foto: Adela Filbà
Quina gaubança més excelsa
quan acaronant l'avellaner m'adono,
que a terra hi ha moltes avellanes,
unes vint, no són pas moltes més,
em semblen una gran quantitat,
ja que no les esperava pas...
Amagades estaven sota les fulles,
tímides i protegides entre el pericardi
que es desprèn del cor tot estan madur
i el deixa caure a terra no massa lluny
fet que la seva jovenesa el fa baixet
però frondós i esponerós en brancam.
Amb quin delit ornamentat d'emoció
ha entrat dins la meva gola aquest fruit,
tendre, saborós, ple de nutrients bons
i escapolat de fumigacions agrestes
i herbicides nocives que ens emmalalteixen
als éssers desprotegits del càncer.
Ara a esperar a l'any vinent, si tot va bé
que mai se sap com anirà el temps,
en queden dues a l'arbre perquè no s'oblidi
de fer-ne més, mes, la natura és tan sàvia
que no necessita cap xip ni apunts
per repetir i fer a la perfecció el que convé.
Adela Filbà
Mataró 28 d'agost 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada