LA
SEGLA GRAN
Torna a ser meva la tasca d'obrir la pala
de la sèquia gran, la que distribueix
els recs de bancals i trossos sembrats.
Amb quina força més concentrada
he de moure el paló curt i poc manejable
que fins i tot em cal, una massa per picar-lo,
ara cap a la dreta, després a l'esquerra,
fins a aconseguir moure la massa de ferro
rectangular, rovellada i pesant.
Tot seguit baixa l'aigua alliberada,
si no s'han oblidat de treure la paleta
de les sequioles de les parcel·les veïnes...,
i llavors la meva que ja l'he obert
i amb un mànec ben llarg per fer-la
assequible i dòcil a la meva força.
Després, al cap d'unes sis hores,
torna a tancar-la i si és de nit,
que difícil se'm fa aleshores,
que les vies no els veig i llavors
vinga fer exercicis per trobar-les
fins que finalment puc tancar el reguer.
I així els viaductes del Canal D'Urgell
flueixen des de fa molts anys regant
les planes de Lleida que eren de secà.
Adela Filbà
Mataró 2 de setembre 2018
Torna a ser meva la tasca d'obrir la pala
de la sèquia gran, la que distribueix
els recs de bancals i trossos sembrats.
Amb quina força més concentrada
he de moure el paló curt i poc manejable
que fins i tot em cal, una massa per picar-lo,
ara cap a la dreta, després a l'esquerra,
fins a aconseguir moure la massa de ferro
rectangular, rovellada i pesant.
Tot seguit baixa l'aigua alliberada,
si no s'han oblidat de treure la paleta
de les sequioles de les parcel·les veïnes...,
i llavors la meva que ja l'he obert
i amb un mànec ben llarg per fer-la
assequible i dòcil a la meva força.
Després, al cap d'unes sis hores,
torna a tancar-la i si és de nit,
que difícil se'm fa aleshores,
que les vies no els veig i llavors
vinga fer exercicis per trobar-les
fins que finalment puc tancar el reguer.
I així els viaductes del Canal D'Urgell
flueixen des de fa molts anys regant
les planes de Lleida que eren de secà.
Adela Filbà
Mataró 2 de setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada