QUE BONIC ÉS EL MEU CARRER
Obro els ulls i la persiana
i els llums encesos dels veïns
donen color al matí engegat.
Els joves que van a estudi,
els grans a treballar,
em poso al carrer i un veí
diu que està cansat a la veïna
que fa poc s'ha quedat vídua.
i que amb ànim li contesta.
Les gotes de la pluja s'han diluït
i el carrer moll, sembla fregat,
no massa brossa ni cap caca.
Cap cotxe es mou encara,
les motos però sí que se'n van
menys el de les nou menys quart
que no fa massa s'ha accidentat
i a les vuit la seva dona,
com sempre surt a treballar.
Com m'agrada el meu carrer,
que no el canviaria per cap més,
és alegre i tranquil i m'està bé.
Adela Filbà
Mataró 18 de setembre 2018
Obro els ulls i la persiana
i els llums encesos dels veïns
donen color al matí engegat.
Els joves que van a estudi,
els grans a treballar,
em poso al carrer i un veí
diu que està cansat a la veïna
que fa poc s'ha quedat vídua.
i que amb ànim li contesta.
Les gotes de la pluja s'han diluït
i el carrer moll, sembla fregat,
no massa brossa ni cap caca.
Cap cotxe es mou encara,
les motos però sí que se'n van
menys el de les nou menys quart
que no fa massa s'ha accidentat
i a les vuit la seva dona,
com sempre surt a treballar.
Com m'agrada el meu carrer,
que no el canviaria per cap més,
és alegre i tranquil i m'està bé.
Adela Filbà
Mataró 18 de setembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada