EN UNA PLATJA D'ARGENT
Es va perdre plorosa una matinada d'hivern,
una bella dama d'un castell perdut entre les roques.
I caminant, caminant, va veure el mar tan immens,
que se'n va enamora tot d'una i perduda en el seu encís,
no menjava ni bevia, i dormia arronsada
entre la sorra fina i les coves de rocam.
Exhaurint gairebé la vida, un matí càlid
ja arribant la primavera expansiva,
el mar sa compadir de la bella dona
i li oferia peixos i algues marines.
I així a poc a poc va recuperar l'alè per viure
i llavors es va fer una casona de picons i algues
i més tard una barca per gronxar-se amb el mar
i així fins a la fi del seu fat que va ser plàcid.
Adela Filbà
Mataró 15 de novembre 2018
Es va perdre plorosa una matinada d'hivern,
una bella dama d'un castell perdut entre les roques.
I caminant, caminant, va veure el mar tan immens,
que se'n va enamora tot d'una i perduda en el seu encís,
no menjava ni bevia, i dormia arronsada
entre la sorra fina i les coves de rocam.
Exhaurint gairebé la vida, un matí càlid
ja arribant la primavera expansiva,
el mar sa compadir de la bella dona
i li oferia peixos i algues marines.
I així a poc a poc va recuperar l'alè per viure
i llavors es va fer una casona de picons i algues
i més tard una barca per gronxar-se amb el mar
i així fins a la fi del seu fat que va ser plàcid.
Adela Filbà
Mataró 15 de novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada