SÓC ATÍPICA PER NATURALESA
Per què em
feia plorar en Charlot
i tinc
desgrat pels pallassos?
Per què la
pena era mestressa
del
sentiment que em donava
veure un
home que res bé li anava?
Per què si
el pallasso espavilat
maltractava
al despistat,
m’encenia
d’irritació en veure
una
injustícia anormal?
El perquè és
fàcil de trobar,
no m’agrada
riure del desvalgut
ni veure
patir al bonancenc
que no trobo
pas espavilat
qui
maltracta a un tòtil bona fe,
ni em fa
riure amb esclat,
la misèria
d’un maltractat.
Adela Filbà
Mataró 18 de
novembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada