EFÍMERA
EXISTÈNCIA
Com m’estimo el meu jo,
aquest que no es pot traspassar
ni donar, ni transferir, ni regalar,
sempre és amb mi i mai no em deixa;
ni trista, ni alegre, ni sana ni malalta...
És ànima, és esperit, és vida mentre viu
i quan se’n vagi per la fi de la memòria
que l’alimenta i conforta amb atencions
constants i plenes d’un amor impregnat
de necessitat i reconeixement de qui sóc,
quan el meu jo no em parli ni dialogui
fent preguntes de les quals no espera
cap resposta o bé se les respongui sol,
res podrà prolongar-li l’existència,
ni que hagués tingut molts fills i néts,
el meu jo, el meu ésser deixarà de ser
per sempre més dins la penombra
d’una eternitat que no sent, ni respira;
ni canta ni balla, ni escriu, ni dibuixa...,
el no-res on no es pateix ni gaudeix
d’aquesta preciosa i bonica terra.
Com m’estimo el meu jo,
aquest que no es pot traspassar
ni donar, ni transferir, ni regalar,
sempre és amb mi i mai no em deixa;
ni trista, ni alegre, ni sana ni malalta...
És ànima, és esperit, és vida mentre viu
i quan se’n vagi per la fi de la memòria
que l’alimenta i conforta amb atencions
constants i plenes d’un amor impregnat
de necessitat i reconeixement de qui sóc,
quan el meu jo no em parli ni dialogui
fent preguntes de les quals no espera
cap resposta o bé se les respongui sol,
res podrà prolongar-li l’existència,
ni que hagués tingut molts fills i néts,
el meu jo, el meu ésser deixarà de ser
per sempre més dins la penombra
d’una eternitat que no sent, ni respira;
ni canta ni balla, ni escriu, ni dibuixa...,
el no-res on no es pateix ni gaudeix
d’aquesta preciosa i bonica terra.
Adela Filbà
Mataró 27 de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada