L'AIGUA

L’AIGUA

Presa dins la presa, 
l’aigua llisca sense pensament,
no té cap patiment,
dòcil segueix esmunyint-se declinant 
per la lleugera baixada
que la porta a horts i bancals.

Reina de tot i de res,
serveix als camps sedents i secs,
humiteja els arbres i verdures,
però mai pensa ni rumia el destí.

No sap per què serveix,
no cabila què farà ara, avui o demà,
i indiferent es deixa dur
des del riu que és conduïda al canal,
i d’allí distribuïda a cada presa
que la prenen i la frenen, que s’obren i lliuren

i la seva llibertat depèn, de la comporta mestra
que l’estanca o lliure segons plau al moment just
de la necessitat d'usar-la o bé retenir-ne pel seu ús,
i així la seva existència somorta, dominada i dúctil,
fa el camí que els éssers li hem donat per servir-nos,
mes, quan es pot alliberar de l’opressió sotmesa,
arrasa torrents i rieres, 
se surt de la ribera marcada i lliscant devasta
amb fúria continguda, tot allò que es troba pel davant.

Adela Filbà
Mataró 26 de desembre 2018