L’ESPIGA DE BLAT
Sense paraules, em diu l’espiga seca
tot el trajecte recorregut des del temps
que era presa i aparentment segura
a la tija mare que les cames gramines
sostenien arrelades al sòl torrat pel sol,
que vol dirigir, i no ser dirigida,
que vol nodrir-se i no nodrir,
que vol gaudir i no fer gaudir.
I me n’adono del tot el seu patiment
en el moment de ser conscient
del tot el que li hem tret sense retorn
i en el moment precís que hem connectat,
m’he adonat del gran tresor que té,
ens transmet tota la saviesa eterna
de segles que han après a donar
sense rebre, a fertilitzar sense pensar,
a servir de menjar de milions d’éssers
que només han vist en ella, la cosa útil.
I l’espiga que ha quedat en un gerro
per ser ornament de decoració,
ara comença a pensar i a ser conscient
de què ha donat i no ha rebut,
i rumia la manera, de girar l’ordre establert.
Adela Filbà
Mataró 25 de desembre 2018
Sense paraules, em diu l’espiga seca
tot el trajecte recorregut des del temps
que era presa i aparentment segura
a la tija mare que les cames gramines
sostenien arrelades al sòl torrat pel sol,
que vol dirigir, i no ser dirigida,
que vol nodrir-se i no nodrir,
que vol gaudir i no fer gaudir.
I me n’adono del tot el seu patiment
en el moment de ser conscient
del tot el que li hem tret sense retorn
i en el moment precís que hem connectat,
m’he adonat del gran tresor que té,
ens transmet tota la saviesa eterna
de segles que han après a donar
sense rebre, a fertilitzar sense pensar,
a servir de menjar de milions d’éssers
que només han vist en ella, la cosa útil.
I l’espiga que ha quedat en un gerro
per ser ornament de decoració,
ara comença a pensar i a ser conscient
de què ha donat i no ha rebut,
i rumia la manera, de girar l’ordre establert.
Adela Filbà
Mataró 25 de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada