EL VENTAL DE L'ÀVIA

EL VENTALL DE l'ÀVIA

En un racó perdut d'unes golfes oblidades,
una tarda de diumenge hi va pujar la mare
d'una donzella lletja com la foscor soterrada.

Ordenant mobles, caixes i calaixos...,
va trobar un ventall arraconat on l'oblivió
era el seu únic company de trajecte al món.

Agafant-lo amb delicadesa amorosa,
el va obrir i tot d'una va descobrir
una bellesa tan gran, que va deixar
el lloc i se'l va endur escales avall.

Cada dibuix fet de puntes de coixí,
era una joia que valorava i preuava,
en ensenyar-lo a la filla aquesta
i s'hi va ventar i en fer-ho, a poc a poc,

cada cèl·lula de la seva pell embellia
i es reformava agafant la fisonomia,
una estructura perfecta i bonica, tant,
que la mare es va quedar astorada...,

cada vegada més, la filla s'assemblava
a la seva mare, com més es ventava
més s'apropava als trets i detalls de l'àvia
i és que el ventall havia retingut la bellesa

de l'ànima de les persones i així la donzella
que la tenia molt bella, li va emergir a fora.

Adela Filbà
Mataró 3 de desembre 2018