S'ENFOSQUEIX
EL NOSTRE CRIT
Les flors grogues s'enfosqueixen de negror,
dos dels nostres precursors en fer camins
envers la llibertat necessària per respirar,
volen deixar de menjar, no alimentar
aquest cos que ens té vius i tan nostre...
La tristor és general, pels que estimem la vida,
aquesta joia que ha de ser digne
per dret i per justícia i que tant han vilipendiat,
els que ens odien, menys preuen
i maltracten bo i tots els beneficis que els aportem.
La paraula no serveix, la lletra tampoc,
i no sé pas si aquest gest és la porta
per obrir els ulls als cecs i cruels opressors
que sense gens ni mica d'empatia i tiranitzen
un poble, que només demana llibertat!!!
Adela Filbà
Mataró 2 de desembre 2018
Les flors grogues s'enfosqueixen de negror,
dos dels nostres precursors en fer camins
envers la llibertat necessària per respirar,
volen deixar de menjar, no alimentar
aquest cos que ens té vius i tan nostre...
La tristor és general, pels que estimem la vida,
aquesta joia que ha de ser digne
per dret i per justícia i que tant han vilipendiat,
els que ens odien, menys preuen
i maltracten bo i tots els beneficis que els aportem.
La paraula no serveix, la lletra tampoc,
i no sé pas si aquest gest és la porta
per obrir els ulls als cecs i cruels opressors
que sense gens ni mica d'empatia i tiranitzen
un poble, que només demana llibertat!!!
Adela Filbà
Mataró 2 de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada