CATARACTA AIGUZU
Quin raig
més impressionant,
quins glops
d’aigua esverada
que corre
per alliberar-se
vés a saber
de què i per què...
Quina
catèrvola de gotes d’aigua
que salten
esbojarrades sense
saber on
caure i que la gravetat
les guia
fent-les-hi costat fins
al punt
tranquil i apaivagat.
La Cascada
s’il·lumina pels rajos
d’un sol que
enamorat, deixa
el seu desig
fet un arc de colors,
els set que
es complementen.
La cataracta
d’un Brasil exuberant
ple de
riquesa natural i que explota,
sense pietat
ni bona commiseració,
persisteix
altiva i orgullosa de la seva
indòmita
naturalesa plena de vida,
força i que
dóna tanta pervivència...
Adela Filbà
Mataró 10 de
gener 2109
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada