EL TREN DE LA COSTA
(Gràcies Maria Escalas per la foto)
El record
mig esmorteït pel temps demolidor,
es pot
desvetllar tot d’una per una imatge,
una foto
d’algú que ha captat quelcom
que et reviu
de la letargia mandrosa i
distreta
pels esdeveniments constats
que passen
pel cervell i que processa
eixelebrat
tants episodis nous, però llavors,
en veure el
retrat, rememora, i es para i va,
a temps
preterís quan el tren era el mitjà
gairebé
constant a la meva vida d’estudiant,
treballadora
i esportista, afegint els conflictes
constants i
desorbitats d’una vida conflictiva
i difícil
per arriar-la i tirar-ho tot endavant,
i bo i així,
em satisfà veure aquesta estampa
que l’he
viscuda des de dins, no d’enfora
i
percebre-ho a la distància, em reconforta,
pel fet
d’haver portat el carro al destí proposat.
Adela Filbà
Mataró 10 de
gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada