LES CENDRES D'UN GRAN FOC
On hi va haver tanta disbauxa
de flames gairebé incontrolables.
Ara és pols, cendra submisa i freda.
On crepiten els branquillons i cantaven,
el matí el silenci ha callat la cançó del foc.
On les tonalitats vermelles, grogues i taronges
il·luminaven l'estança, ara el negre del carbó,
i la grisor de la cendra, predomina al mateix lloc.
On l'escalfor m'atemoria que fos extensa,
ara la fredor em gela els peus i les mans.
Ara és matèria morta espargida pel tros,
però abans va ser vida, força i esplendor,
i després el foc ardent on va extingir-se
per sempre més, les seves forces.
Adela Filbà
Vilanova de la Barca 10 de febrer 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada