MALENCONIES
SIMILARS
Interpretant peces marrides de Chopin,
em reconforta o si més no, entenc
la seva persistent insistència amb les
tonalitats menors i el «la» greu, trist i
ple d'un deixar-se anar per l'inevitable.
La malaltia entristeix l'ànim i saber
que anem a un final imminent, també.
Més tard o més d'hora s'acabarà això,
ballar, cantar, teclejar, llegir, escriure...,
i ell, havia de deixar-ho tot, ben jove.
Aquella eterna nostàlgia per quelcom
perdut que mai retrobarà ni oblidarà,
aquell sentiment de tristor constant,
només ara el puc entendre en dies
de foscor i entristiment per raons,
que només la meva part del cervell
que soluciona els problemes vitals
d'acceptació i assimilació d'allò
que tots, però no Chopin, hem de
passar, si som longeus: la vellesa.
Adela Filbà
Mataró 6 de març 2019
Interpretant peces marrides de Chopin,
em reconforta o si més no, entenc
la seva persistent insistència amb les
tonalitats menors i el «la» greu, trist i
ple d'un deixar-se anar per l'inevitable.
La malaltia entristeix l'ànim i saber
que anem a un final imminent, també.
Més tard o més d'hora s'acabarà això,
ballar, cantar, teclejar, llegir, escriure...,
i ell, havia de deixar-ho tot, ben jove.
Aquella eterna nostàlgia per quelcom
perdut que mai retrobarà ni oblidarà,
aquell sentiment de tristor constant,
només ara el puc entendre en dies
de foscor i entristiment per raons,
que només la meva part del cervell
que soluciona els problemes vitals
d'acceptació i assimilació d'allò
que tots, però no Chopin, hem de
passar, si som longeus: la vellesa.
Adela Filbà
Mataró 6 de març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada