SANT PERE DE RODES
VI
Dalt
del munt de les ruïnes
estàvem
una tarda d’hivern
amb
uns amics entranyables.
El
vent ens acaronava el rostre,
i el
seu so era un cant místic
que
dominava per tot el paisatge.
Tot
era diminut, petit a la llunyària,
i
les parets ruïnoses que requerien
ser
restaurades per guarir-se millor.
El
monestir s’ha restaurat i se’n té cura,
però
nosaltres som els que anem envers
una
ruïna segura, impecable i, inapel·lable.
Les
obres dels humans es poden arranjar, l
es
nostres vides poc més de cents anys,
no
poden durar, per això ens obcequem
en
fer construccions que ens succeeixin.
Adela
Filbà
Mataró
31 de gener 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada