EL CRISANTEM
Declinava el crisantem
una malenconiosa tardor
i allargava la seva estança
aquest món de vida plena.
El matí amb la gebrada freda,
cada pètal callava expectant
i els estams i pistils tremolaven
quan el vent suau els bellugava.
I el matí s'eixorivia i encenia
la llum del dia amb molts colors,
i la corol·la tímida mirava enllà
de la delimitada circumscripció.
I una mà compassiva i amorosa,
amb tendresa la va tallar del tronc
i posant-li aigua clara la va revifar
a dins de la llar i amb amor, gaudia.
Reviscolat, exultant i feliç lluïa
i allargar la seva vida amb honor
i la dignitat que es mereix una flor
quan el fred la vol marcir i anihilar.
Adela Filbà
Mataró 12 de novembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada