EL DESGLAÇ
Muntanyes de gel es
desfan
a un ritme boig i
accelerat,
lliscant
per la drecera al mar,
que espera àvida
el glaç desfet.
El que era fort,
ferm i blanc,
sucumbeix rendit a
l’escalfor
després de
mil·lennis de rígida
fredor, fent figures
esculturals.
Amb rapidesa
insòlita es desfà
tota aquella gran
massa de gel
i en tornar-se aigua
se’n va
cap als mars
glacials de sal.
I el mar creix i es
fa immens
i envaeix
costes i pobles,
d’agosarats
que han
usurpat
al
mar l’espai que li és propi.
I les ciutats i
pobles marítims,
sucumbiran al
majestuós mar
que s’ha engrandit
molt solemne,
per la desídia dels
humans.
Adela Filbà
Mataró 17 de gener
2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada