dimecres, 15 de gener del 2020

PERILLS AMAGATS


PERILLS AMAGATS

A la fredor del mar no m’apropo,
i a l’escalfor del sol, se'm priva.
El fred ens glaça, la roentor crema.

A les neus blanques les admiro
bo i que no les desitjo properes,
la flamarada em crida als ulls,
però que no em cremi evito.

Les algues llefiscoses toco
em una reserva retinguda
per a no quedar-m’hi atrapada.

Cal admirar i atendre el perill,
el que s’amaga per no ser vist,
el que de sobte et pot ferir
i difícilment te’n deslligues.

Adela Filbà
Mataró 15 de gener 2020

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ

IMPOSICIÓ O ELECCIÓ No és tant el camí que fem per gust o per deure, que aquell que ens obliguen a fer per dictadura. No...

  • LES ESTACIONS
    LES ESTACIONS Com un vel de tul suau, cada estació es passeja unes amb fred i neus, d’altres amb ventades, ...
  • ENTRE L'ESBART I ELS CASTELLERS
    ENTRE L’ ESBART I ELS CASTELLERS Entre arbredes mil·lenàries, el nostre poble després del grec i el llatí, s'expressa amb catal...
  • LA GENT FA LA VIDA
    LA GENT FA LA VIDA Quan un ramell de gent es troba per fer art casolà, aquest art que no anuncien grans cartells ni pels mit...