CANSADA
D'ESPERAR
Esperava la dama
al saló d'espera i a guarda.
Els minuts i els quarts passaven
i el senyor no sortia.
El ram de flors res deia,
ni tampoc cap ésser vivent,
i llavors molt decidida,
la dona entra més enllà.
Tot era com encantat
res es podia veure d'éssers,
ni minyones, ni cuiners,
ni el senyor ni la senyora.
Puja escales amunt i guaita
una portalada oberta
i entra i veu, al senyor
damunt del llit mirant-la.
I la resta només cal
la inventiva de cadascú.
Adela Filbà
Mataró 5 de març 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada