CÍCLICAMENT EL DIA PASSA
Declina el dia
lentament pansit
de tot el tràfec
d’esdeveniments
que van succeint
hora rere hora.
Mares que ploren per
l'adéu del fill,
d’altres somriuen
per la tornada
del que molt de
temps ha estat fora.
Una noia canta entre
els arbres florits,
d’altres ho fan en
un escenari guarnit
de garlandes i
acolorits llums.
La llum natural
s’apaga sola
i s’encenen les
artificials a poc a poc
i el paisatge és
foscor amb llums.
La vida es
rellenteix alguns llocs,
d’altres, amb
lluminària forta,
hi xerren, ballen i
fan esport.
Fins que ja rendit
de tanta gresca,
la placidesa és la
reina
per la majoria, bo i
que no
per a aquells que
laboren de nit
ni pels que
l’insomni els destorba
però al dia li és
indiferent,
ell s'aixeca i dorm,
cada jorn.
Adela Filbà
Mataró 5 de març
2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada