ENYORANÇA DEL TROS

ENYORANÇA DEL TROS

Roures, alzines i xiprers,

indiferents alceu la copa,

a tot esdeveniment humà.

Sense cap empatia creixeu

aquesta primavera estranya

que no la puc gaudir plenament.

Com enyoro cada arbre

del meu tros allà a Ponent,

com rememoro melangiosa

cada narcís i cada lliri

de grocs i de liles que a prop

del riu floreixen cada març.

Com voldria volar una nit fosca

pels cels coberts de núvols

i amb ells enlairant-me cap allà,

i el demetí sortint el sol clar,

poder veure la gespa i cada flor

i tornar sense ser vista, al cau.

Adela Filbà

Mataró 26 de març 2020