A
L’ESPECIAL D’UNA GARJOLA
Fins i tot en la immensitat profunda
d'una garjola fosca sòrdida i insana,
quan la jovenesa és forta i saludable,
la força d'una esperança l'empeny
a creure que en sortirà algun dia,
i es renova cada jorn d'òptim optimisme.
Més quan la vellesa és asservia i letal,
cada dia és com l'últim que es viu,
sense galivança ni consol d'un demà
i cada guspira d'aire s'aprofita per dir-li
amb desconsol adéu al món que ha viscut
i si ha estat bo abans, el rememora feliç.
I si un matí o una tarda el treuen al patí,
si és primavera, l'engola amb delit i a l'hivern,
mira el cel blau com un amic que bressola...
Tant el jove com el vell respiren cada alè
amb la intensitat de l'afamat que engloteix
la flaire d'oxigen que li arriba als pulmons.
Fins i tot en la immensitat profunda
d'una garjola fosca sòrdida i insana,
quan la jovenesa és forta i saludable,
la força d'una esperança l'empeny
a creure que en sortirà algun dia,
i es renova cada jorn d'òptim optimisme.
Més quan la vellesa és asservia i letal,
cada dia és com l'últim que es viu,
sense galivança ni consol d'un demà
i cada guspira d'aire s'aprofita per dir-li
amb desconsol adéu al món que ha viscut
i si ha estat bo abans, el rememora feliç.
I si un matí o una tarda el treuen al patí,
si és primavera, l'engola amb delit i a l'hivern,
mira el cel blau com un amic que bressola...
Tant el jove com el vell respiren cada alè
amb la intensitat de l'afamat que engloteix
la flaire d'oxigen que li arriba als pulmons.
Dins
l’Especial tot és foscor i silenci obligat,
el
llarg passadís fa feredat tant a l’estiu
com
a l’hivern absent de pietat i escalfor
i
dins les reduïdes cel·les resten aïllats
els
anomenats «molt dolents i agressius»
fills
d’una societat dita: honrada i decent.
Adela Filbà
Mataró 24 de març 2020
Adela Filbà
Mataró 24 de març 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada